Em trasllad a Rússia, davant l’olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója.

Vaig recordant que davant l’olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no m’atreveixo.

Entr ràpidament al jardí per la porta de fusta turquesa, fermat amb una cadena llarga, hi ha el nostre ca Shàrik; que vol dir pilota o globus. Pass ràpidament per la vorera perquè no se’m tiri a sobre; ja que es molt gros, i corr cap a la taula que hi ha davall la vinya.

Fix la mirada a la  finestra de ca sa repadrina, que dona a sa cuina. Sempre està cuinant qualque cosa i té unes teles blanques brodades al vidre, que no deixen veure tota l’escena.

Pens amb el bo que és el seu menjar i entro a casa, deixant les sabates a la primera habitació, (que només es per a les sabates, és obscura i fa olor a catifes d’hivern).

La porta de fusta vella s’obre amb dificultat, però ho aconsegueixo. i allà, la flaire d’ous bollits m’envolta. Obro la gelereta petita i antiga (la primera), perquè en té dues, i agaf un suc.

Davall la gelera sempre hi ha pantufles per jo, les compra al mercat del poble per menys de 300 rubles.

No comment yet, add your voice below!


Add a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *