Rita Shely

Tu te’n has anat

Tu te’n has anat

Feia estona que no esteiem bé
però en el moment de mal jo seguia creient
jo vaig seguir mirant l’estrella, que marcava un possible nord; et vaig mirar el palmell per dir quina gran sort.

Però tu te’n has anat.
Te’n has anat com un que se’n va i no deixa rastre, com si tot hagués estat mentida.
Te’n has anat, com si fossis un somni, com si no fossis de veritat, i em trenca la ferida.
Te’n has anat, i m’has deixat vivint en un passat
quan jo sóc dona del present, tu m’has convertit en boira prima.

Ara exclamo: que m’agradaria deixar-me plorar més en ta memòria, no fer veure que estic bé, que sóc forta o amagar.
No sentir que sóc culpable, per sentir pena en el meu cor, per posarme el cap a les mans.


No controlo els sentiments, ells em diuen el que tu vols. El que tu volgueres, i un dia, de sobte, deixares de voler.
Quan vaig abandonar el paper de minyona,
vas desaparèixer
perquè només podies existir
en forma de nen.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Archives

Categories