Escrits

Per això deim coses

Ell trepitja el sòl com si fós un ocell pard, però ni se’n adona, i em mira a mí, fent les paus amb el món instantani.
-deixa’m que faci del so una odissea, i de les paraules, un gest amable.
Perquè no hi ha res més que no pugui fer per satisfer-te. Fent més tombarelles, i fingint que sóc l’ànima fina,
que et dirà el que vol sentir un raig estelat que no s’espera mai res. Per això deim coses, que no sabem que són.
Per fogir del judici.

Em calla sense fi. Em deixa parlar-li una mica millor des de la sinceritat, des d’un lloc invisible on tu i jo sempre
hem habitat.
Agafes el telèfon vermell.
T’he esperat tant…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*