Escrits

Mel i sucre

Em sent bruta. Em sent una pepa somrient que es mira al mirall volent-se estimar. Forçant una mica més la màquina per agradar, ser amable.

Qui estimaria un monstre?

Però només així seria jo

només així podria tornar al sol de l’infància

Dubtes per tot arreu

números que m’engoleixen

mai és suficient

calçons clars

no tenc el que volia?

Diners, un munt de xecs

tot tirat pel terra

escalant un infinit de sostre

metalls rovellats enmig de niguls

Ningú ho entendrà.

Passatemps.

Puta.

Puta més que puta.

Qui ets?

Tu sí, jo no.

Prima, perfecta, dona, esbelta.

Carn.

Pols.

Qui ets?

Encongeix una mica més la panxa.

Carn, òs.

Qui voldrà trescents grams?

No m’he de desintegrar.

Carn

Òs

Cos

Melindros de sucre i parafines. Colònies màgiques.

Fes-me tornar un producte de seda, de caramel

fes-me bleda. Insípida, gastada.

Fes-me tornar una desconeguda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*