Escrits

Fluir

Tenc ganes de cridar, no sé quines paraules, de cantar, qualsevol cançó, pel simple fet de sentir-me la veu, de sentir que encara sóc viva. Dintre meu s’amaga la vida reprimida, tant amor, que vessarà damunt el primer somriure que vegi, vessarà sense perdó, ni disculpes, ni moralitat del que és bo o dolent, vessarà perquè els altres vegin que vessar d’amor és més natural que reprimir-lo. Que no vessen ses rialles els nins petits, quan els fas una carota? Que s’avergonyeixen de plorar pel fet de mostrarse vulnerables? S’accepten, i s’aixequen com si no hagués passat res, perquè ja ha passat, ja no passa, viuen en el moment present.

Saps que en podem aprendre de coses mirant a l’origen, on no estavem dividits, on la ment no ens controlava. Perquè la persona evoluciona quan la ment sap que és ment, només ment, i res més que ment. En otorgarli el poder absolut perds el control de les emocions, et divideixes, i et creus que existeix la raó, quan tot ho pot controlar. Sincerament penses que ho pots controlar? Que pots reprimir les teves emocions amb excuses, diente que és el correcte? Qui et deia que no ploressis? Els grans, en veure’t vessant, potser els descol·locava la situació, perquè en el fons ells voldrien plorar sense haver de donar explicacions a ningú. I no només plorar, sinó riure, riure pel bonic que és riure, agraïr a la vida el poder de decidir que sempre tenim.

Si acceptes que la ment és ment, veuràs que dintre teu no només hi mana una veu, sinó que emocions inexplicables flueixen, que no es tracta d’amollarles només a les festes, dividinte en dues persones. “A la feina estic trist i a les festes estic content”, realment això és el que vols? Perquè sinó, ho pots canviar.

Només tu saps com.

5 thoughts on “Fluir

  1. Hi ha gent que passa sa seva vida sense descobrir el que ja t’estas plantejant . Serà interessant poder ser testimoni de sa teva evolució

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*