Escrits

Em permet ser

Vull ser la boja, la que no t’esperes, la que riu sense motiu.

Vull ser la cursi que sempre s’esquivoca sense remei, i li és igual.

Vull ser la que s’enfada i et pega una cotrellada i que riu quan li tornes.

Vull ser la trista que si no està bé ho agafa així tal com és, i no espera res ni a ningú.

Vull ser la que es dona carinyo i s’abraça en públic.

Vull ser la que besa sense remordiments.

Vull ser la que cau i plora ben fort.

Vull ser la no diu res si no té res a dir.

Vull ser la que diu el que pensa i sent.

Vull ser la que no es jutja, i accepta la seva pell.

Vull ser aquella que està enamoradíssima del seu ésser.

La que no té por a estimar,

la que deixa estimar-se,

Vull ser la que pot ser madura i infantil.

Vull descansar quan no puc més.

Vull apostar la vida pels meus somnis,

acceptar que no sempre sé que fer.

I tot i així, seguir creient en mi.

 

Vull ser, la que ja és.

L’única que em pot fer feliç.

Que és la que ja sóc,

i em permet ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*