Escrits

El camí nostre

El caminet nostre l’anirem fent sense pressa, encara que potser amb poca destresa… I què? Ni Mercuri, ni Venus ni Júpiter, podríen interposars-hi. Allà on hi ha ganes, tant se val.

No tenguem por. No tenguem ganes de pensar-ho tot dues vegades ni tenir la raó, just un dia trobar-mos, i sentir-mos els batecs, fusionant amb l’horitzó, les mirades retrobades.

Cerca i cerca sense veure el que sempre hi ha estat, desde la primera abraçada, on ell m’ha captivat.

Del so del vent, l’aigua marina, i del sol donant llum celestial…

en va sortir un; aquell que posseïa el do d’entusiasmar-me, fer-me riure, i dormir.

És dolç.

2 thoughts on “El camí nostre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*