Escrits

Dues tintes, un món nou

Em vaig despertar, un dia més? No, ni de conya, avui el visc com el darrer! -Vaig decidir.

Gràcies Univers per tot el que em dones cada dia… -Vaig omplir el meu cor d’alegria i gratitud. Sortint a fora, a la natura, amb la cançó “Toto-Africa” a les orelles.

T’estim vida! -Deia mirant al sol, que em cuida sense falta tots els dies. Avui, gràcies al bon començament, el dia també acabaria molt bé.

Vaig entrar a Dues Tintes una mica insegura, volia provar la classe de dibuix. Suposava que, amb aquella jove i en Norman, tot aniria bé, i que no me posarien pegues per provar les classes a final del curs. Em vaig incorporar observadora de tots els membres, deviem ser uns 7 o 8, no ho sé bé, però hi havia un ambient… es palpava a l’aire, era com si, de cop, en aquella preciosa cova d’artistes, ningú era jutjat, ni criticat, tots ens estimavem, érem una petita família, i mira que només en coneixia dos integrants! Però això no té cap importància, a vegades, amb un complet desconegut, arribes a connectar més que amb persones que et trobes pel carrer desde fa anys. Els humans, som éssers sensibles, canviants, tots en moments concrets ens obrim a l’espera d’amor, de comprensió, diversió i acceptació per part dels altres. I jo, jo sentia com allà es respirava un aire diferent, aire d’art, aire de disfrutar cada moment, de que venim a la vida per disfrutar, ni per ser bons, ni per ser responsables, ni per complir les normes de ningú! El vertader plaer de la vida no necessita normes, perquè és savi, respectuós, amorós, i tracta bé a tothom. El plaer de asseurer-te i de que et demanin ; que vols fer ara? -Que VOLS fer ara? -És una pregunta fins hi tot xocant, quan t’has acostumat a sentir, durant tota la vida, el que HAS de fer, sense importar el que el teu cor et digués.

Allà, al costat d’en Norman, sentia l’aire a altres països, països llunyans, diversitat, llibertat, curiositat, i optimisme dels nins petits. Tots somreien i s’ho passaven bé, jugàven, cosa que em desconcertava. -Jugar? Puc jugar? Està bé jugar? Passar-m’ho bé? No limitar-me? Deixar-me endur? El cor em parla? Sóc feliç.

 

Ja plor escrivint això, i és que quan escric, qui s’expressa no és la ment, sinó el cor, i sóc inmensament feliç, perquè la resposta és SÍ!!!!!!!!!!!

De vides nosé si n’hi ha una o moltes, però viuré com si fós la darrera, la resposta és SÍ! DISFRUTA! DISFRUTA ARA, L’ARA ÉS ÚNIC. I només TU, saps que vols, ho saps, jo sé que ho saps, per dins ja ho has descobert fa molt temps.

8 thoughts on “Dues tintes, un món nou

  1. Bon dia Rita, un bloc amb un contingut molt extens, estàs d’enhorabona, és explèndit veure com una joveneta com tu es dedica a escriure.
    Tot i així, et voldria comentar que estaria molt bé que en fesis d’aquest “wordpress” una pàgina més sèria, ja que es veu una mica “infantil” i no insita gaire a la lectura, no pretenc ofendre, just ajudar.
    Enhorabona.

      1. Volia comentar-te, ja que veig que passes gust a escriure, que l’ús d’altres tòpic o tècniques d’escritura, un dels modèls més interessants seria, per a mi, Kafka (on fa servir metàfores per descriure la realitat), que vull dir? Provar de centrar-te més en la realitat que amb els sentiments, te recoman llegir-te algun llibre de Kafka.
        Sort i passa gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*