Amor al meu nom

Mir per la finestra i veig un gall que mou les ales, però no s’enlaira. El sol del capvespre banya les fulles, i una cortina de fum de coses que crema el veí, impregna l’aire.

Han estat dies estranys, dies, altre cop, d’introspecció. Amb aquest confinament més mental que físic, ja que les amigues passen pena i no volen veure a ningú: m’ensopego amb la meva pròpia presència.

Continue reading

NADA

Nada

Si yo no hago nada, no va a pasar nada.

Nada es lo que en mi extraño.

Nada es una conjetura. Ardiente de deseo.

Continue reading

Bruixes

FERIDA

M’agaf una vida i la moc fins al final.

Tu no saps el que vull dir.

Juguem a joc, un joc de mal

perquè amb farina t’embrutis els dits

o amb l’agulla te’ls punxis.

Continue reading

Pantufles

Em trasllad a Rússia, davant l’olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója.

Vaig recordant que davant l’olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no m’atreveixo.

Continue reading

La terra roja

La terra és roja, i els capvespres d’hivern, plens de núvols mesclats amb olors de plantes del camp… Els caragols surten a passejar les nits d’octubre, s’acumulen davant de casa, com si tinguessin intenció de fer-te més ganes d’agafar-los.

Continue reading