M’agrada la sensació de deixar d’intentar convèncer a algú, confiar en que entendrà el que jo trob valuós al seu moment. Ningú no necessita ser salvat, jo tampoc. I tot és un regal.
Darrerament veig més bellesa en la ciutat, ja me fix més en aquelles coses que realment vull veure, i menys en aquelles que passen rondant. Entenc que tothom té la seva realitat, i que es tracta de respectar-ho, i no entrar en ella, si no és desitjable.
Continue readingContradictòriament, a la nostra societat on la majoria de coses que feim estàn condicionades o orientades cap als diners, alhora moltes persones tenen la sensació de que els diners o lo material és una dimensió “poc pura”, i que tot el dolent és culpa dels diners.
Això amb l’argument de que si no hi hagués diners, no existirien els problemes al món, ni tampoc la pobresa. Que si no els tenguéssim, seriem més “bones persones” o ens comportariem de forma més autèntica i lliure.
Continue readingQuants somnis tenim dins un calaix?
•
Tot semblava ser la calma,
com si no hi hagués altre lloc on anar, però tot i així, estava corrent cap enlloc.
