Les nits on no vols dormir, encara que puguis, aquelles on prefereixes quedar-te escoltant una cançó, movent el teu cos al seu ritme, imaginant-te realitats. Eren aquelles nits que a mí em salvaven, definien i curaven l’ànima. Quan ningú no em podia veure, quan estava segura de que aquella habitació, per un moment era només meva, perquè ningú no hi entraria.

Era en aquell moment on creia que podria volar i manifestar tots els meus somnis. M’imaginava a una illa, abans de caure en somni, una illa on tot era com jo havia desitjat. Jo duia la roba de la princesa Jazmín, i hi havia el noi que sempre m’havia agradat. També hi havia animals, mar i amigues, i tot anava com jo volia, jo podria conduïr aquella imaginació, i això em feia sentir increíblement poderosa. Era igual, per un moment, en quina capa de realitat em trobés-

Continue reading

He estat cercant últimament, i mai he trobat res dins del renou. Et busco a tu, la part de mí oblidada, que ara no arriba ni a record. Et faig patir, quan em tanco a l’habitació quadrada, que m’acompanya inclús quan surto a veure el cel. Les estrelles, la nit, són l’únic que em parla, i malgrat el cos em faci mal, per un moment et vislumbro, i em venen al cap unes paraules. 

Continue reading

Ejercicio de autoconcepto “Yo soy…” escribes lo que eres y luego le quitas, –o reflexionas sobre– todo lo que pusiste que eres para contentar a tu família, pareja o a la sociedad:

Yo soy una persona alegre, jovial, clara, respetuosa, amable, más o menos decidida, enérgica, dedicada bastante al trabajo. Que valora el dinero, más no intenta ostentar? Porque ostentar no “está bien”, puede implicar herir a otros, aunque por otro lado, hasta qué punto soy responsable de lo que sientan los demás?

Continue reading

En un dia ennigulat com avui, on sembla que res passa vola per l’aire si és el vent que mou les fulles, i els avions a sobre del cap, em deman per què hi ha coses de les quals tots ens n’adonem tan fàcilment, com la mort d’una reina, l’impacte d’un huracà, o l’estrena d’una nova pel·lícula on surten els actors més emblemàtics…però, en canvi, veient com els arbres es balancejen, i la sang flueix pel cos, no ens adonem dels missatges invisibles que aquest emana, en i entre nosaltres, i en conseqüència cap a tots els altres éssers…

Continue reading

A vegades m’he sentit estranya, sola tant en la meva llum i alegria, que pot arribar a asustar a molts, com en la meva foscor, que ve de desconfiar de mí, i pensar que no puc relaxar-me en el riu de la vida. 

Ara només vull que em sostenguis. I t’imagin. He somniat amb tu vàries vegades ja, des de que es va obrir el portal. Somnio amb tu i penso: per què no puc sentir-te aprop de dia? Només de nit… quan el meu inconscient es comunica i m’aporta el masculí que sent que em falta integrar. 

Abans en lleó, avui en home. Sent la teva presència quan el meu cos està tombat i sense moviment, assumint un profund somni.

Allà, batega el meu cor, i segurament expresso alguna cosa. 

Qui ets? D’on véns? Em demano si serà de nit o de dia, que trobaré la resposta.