Ja fa molt temps que em vaig plantejar escriure aquest article, però alguna cosa em returava perquè crec que és un tema que xoca molt amb la forma que hem tengut de construir els conceptes “femení-masculí” recentment. També xoca amb moltes branques del feminisme actual, que cada dia s’accepta més de forma inconscient , sense aturar-se a fer auto-crítica de què suposen realment algunes de les idees que s’hi accepten.
Primer de tot, vull aclarir que per a mi dir “femení i masculí” és el mateix que dir “yin i yang”, dues energies que s’entremesclen i es necessiten per crear l’equilibri vital. Aquestes energies existeixen en ambdues figures: home i dona, i fins hi tot en persones que no es senten identificades amb un gènere en concret. Tot i així, biològicament, homes i dones no som iguals, i tenim diferents necessitats, formes de comunicar-nos i veure el món, encara que avui, dins la cultura occidental, aquestes diferències cada vegada siguin més petites.
Per a mi és un tema superat l’entendre que per ser “diferents” en un sentit ampli, no hauriem de ser discriminats/des ni menyspreades de ninguna forma, crec que això, francament, hauria de quedar en el passat.
Però sí que m’agradaria il·lustrar sobre que algunes, i de fet moltes formes de concebre el femení i masculí que tenim avui no són més que la truita al revés del que estava abans, sense haver fet molt avanç real.
Continue reading