Femení i Masculí avui en dia

Foto de lucasottone.com

Ja fa molt temps que em vaig plantejar escriure aquest article, però alguna cosa em returava perquè crec que és un tema que xoca molt amb la forma que hem tengut de construir els conceptes “femení-masculí” recentment. També xoca amb moltes branques del feminisme actual, que cada dia s’accepta més de forma inconscient , sense aturar-se a fer auto-crítica de què suposen realment algunes de les idees que s’hi accepten.

Primer de tot, vull aclarir que per a mi dir “femení i masculí” és el mateix que dir “yin i yang”, dues energies que s’entremesclen i es necessiten per crear l’equilibri vital. Aquestes energies existeixen en ambdues figures: home i dona, i fins hi tot en persones que no es senten identificades amb un gènere en concret. Tot i així, biològicament, homes i dones no som iguals, i tenim diferents necessitats, formes de comunicar-nos i veure el món, encara que avui, dins la cultura occidental, aquestes diferències cada vegada siguin més petites.

Per a mi és un tema superat l’entendre que per ser “diferents” en un sentit ampli, no hauriem de ser discriminats/des ni menyspreades de ninguna forma, crec que això, francament, hauria de quedar en el passat. 

Però sí que m’agradaria il·lustrar sobre que algunes, i de fet moltes formes de concebre el femení i masculí que tenim avui no són més que la truita al revés del que estava abans, sense haver fet molt avanç real.

Continue reading

Des del plaer

Hola a tots i totes! Feia molt que no escrivia un post nou, però ara amb aquestes renovacions de la web m’agradaria donar-li més vida.

Aquest any ha estat especialment reflexiu per a mi, i me’n alegr de que la situació actual m’hagi ajudat a calmar el meu ritme diari…

Però no venc a parlar de l’any en sí, sinó d’una revelació que vaig tenir ahir, i m’agradaria compartir amb tots vosaltres:

Crec que el nostre estil, la nostra forma de comunicar-nos i dir les coses, parla de qui som, i a quin punt esteim, i sobretot: de com ens veiem a nosaltres mateixos.

Continue reading

Amor al meu nom

Mir per la finestra i veig un gall que mou les ales, però no s’enlaira. El sol del capvespre banya les fulles, i una cortina de fum de coses que crema el veí, impregna l’aire.

Han estat dies estranys, dies, altre cop, d’introspecció. Amb aquest confinament més mental que físic, ja que les amigues passen pena i no volen veure a ningú: m’ensopego amb la meva pròpia presència.

Continue reading

NADA

Nada

Si yo no hago nada, no va a pasar nada.

Nada es lo que en mi extraño.

Nada es una conjetura. Ardiente de deseo.

Continue reading

Bruixes

FERIDA

M’agaf una vida i la moc fins al final.

Tu no saps el que vull dir.

Juguem a joc, un joc de mal

perquè amb farina t’embrutis els dits

o amb l’agulla te’ls punxis.

Continue reading