Les nits on no vols dormir, encara que puguis, aquelles on prefereixes quedar-te escoltant una cançó, movent el teu cos al seu ritme, imaginant-te realitats. Eren aquelles nits que a mí em salvaven, definien i curaven l’ànima. Quan ningú no em podia veure, quan estava segura de que aquella habitació, per un moment era només meva, perquè ningú no hi entraria.
Era en aquell moment on creia que podria volar i manifestar tots els meus somnis. M’imaginava a una illa, abans de caure en somni, una illa on tot era com jo havia desitjat. Jo duia la roba de la princesa Jazmín, i hi havia el noi que sempre m’havia agradat. També hi havia animals, mar i amigues, i tot anava com jo volia, jo podria conduïr aquella imaginació, i això em feia sentir increíblement poderosa. Era igual, per un moment, en quina capa de realitat em trobés-
Continue reading