Rita – Page 4 – Rita Shely

Des del plaer

Hola a tots i totes! Feia molt que no escrivia un post nou, però ara amb aquestes renovacions de la web m’agradaria donar-li més vida.

Aquest any ha estat especialment reflexiu per a mi, i me’n alegr de que la situació actual m’hagi ajudat a calmar el meu ritme diari…

Però no venc a parlar de l’any en sí, sinó d’una revelació que vaig tenir ahir, i m’agradaria compartir amb tots vosaltres:

Crec que el nostre estil, la nostra forma de comunicar-nos i dir les coses, parla de qui som, i a quin punt esteim, i sobretot: de com ens veiem a nosaltres mateixos.

Amor al meu nom

Mir per la finestra i veig un gall que mou les ales, però no s’enlaira. El sol del capvespre banya les fulles, i una cortina de fum de coses que crema el veí, impregna l’aire.

Han estat dies estranys, dies, altre cop, d’introspecció. Amb aquest confinament més mental que físic, ja que les amigues passen pena i no volen veure a ningú: m’ensopego amb la meva pròpia presència.

NADA

Nada

Si yo no hago nada, no va a pasar nada.

Nada es lo que en mi extraño.

Nada es una conjetura. Ardiente de deseo.

Bruixes

FERIDA

M’agaf una vida i la moc fins al final.

Tu no saps el que vull dir.

Juguem a joc, un joc de mal

perquè amb farina t’embrutis els dits

o amb l’agulla te’ls punxis.

Pantufles

Em trasllad a Rússia, davant l’olivera de ca sa meva repadrina, que és petita, perquè només té uns anys de vida. La van sembrar en honor a la mort del repadrí Seryója.

Vaig recordant que davant l’olivera em passeig, un capvespre, i veig vaques a pocs metres de jo, les aniria a tocar però no m’atreveixo.

Author: Rita