El que diuen les mans

Posted Leave a commentPosted in Escrits

El que diuen les mans A vegades em venen unes ganes ferotges d’escriure que han de ser expressades al moment. Com una ràfega d’idees que s’esvairà si no la poso en paraules.  Apareix i desapareix, quan connect amb el meu cor. El que vulgui dir la meva raó pot intentar enganyar, però les mans mai no enganyen, i les paraules just encaixen quan a elles els hi va bé. Com amagar tot el dolor d’una vida, darrere d’un poema meravellós. Només un silenci valdria per fer-ho. Però els llibres no van de silenci, sinó de l’enrenou que emplena les nostres vides, d’experiències i de pensaments. Si per cualque cosa són positius, pens que és per això. Potser a vegades no m’atur lo suficient a observar, i em dic que he de córrer, no sé cap a on però cap a qualque banda (tots estan corrent). I l’única que m’ajuda a parar és la brisa de foravila, que sempre respecta el temps. No pretenc atacar la vostra llibertat matussera, però la natura té els seus cicles i nosaltres formem part d’ella, gràcies a n’aquest confinament com a mínim haurem pogut baixar una mica del nostre núvol boig. Sempre arriba un moment, […]

NADA

Posted Leave a commentPosted in Escrits

Nada Si yo no hago nada, no va a pasar nada. Nada es lo que en mi extraño. Nada es una conjetura. Ardiente de deseo. Si quieres tener en mi fe primera, alza tu vuelo sin desdeño. No me mires, a través de esos ojos. Nada duelo. Si caes y levantas un pozo de emoción, que importa si la nada, ya nada es en la razón. Quiero ver, y muero, y en simples contraataques me destierro.  Muéreme, hasta que ya no haga falta recordar  tan solo, la nada en mi recuerdo.

Besar La Terra

Posted Leave a commentPosted in Obra

Besar la Terra és un viatge espiritual i màgic a través de faules, escenes autobiogràfiques i reflexions poètiques, tractant-se de la meva segona obra escrita, i primera que s’ha publicat (concretament a l’estiu de 2017 per l’editorial La vocal de Lis). Aquesta és fàcil d’entendre per als nens, ja que en fan una lectura de conte, i també interessant pels adults, perquè convida a reflexionar i a endinsar-se en un món de somni meditatiu. Pots trobar el llibre clicant en els següents enllaços, comanar-lo a la teva llibreria més propera o contactar-me personalment perquè te’l dediqui. https://www.amazon.es/Besar-terra-Rita-Shely/dp/8494692461 Escriume al correu si vius a Mallorca o Barcelona perquè ens trobem i te’l doni dedicat : matrioxka123@gmail.com

Odiar la Glòria

Posted Leave a commentPosted in Escrits

He arribat a odiar la paraula glòria. La paraula llum, he vist com tot s’ensorra, i aspiro a una llum poc convencional.  Tot això, perquè jo mateixa m’aferro de forma constant a una llum fictícia, a voler estar sempre bé. No en sé d’altra manera, i em dic, que és pel meu dolor que és tan gran… Tot i les excuses estic segura que el més valuós és aquell que no volem sentir, el que ens costa, allò que se’ns fa insoportable, allà és on s’amaga el tresor de la transformació. Endivineu que passa quan ningú vol sentir el que sent, quan ens ideem amb molt esforç vides perfectes que no tenen la nostra veu, només les ganes de fogir. Tenc tantes ganes de cridar-ho. Odiar la llum no és res més que un altre parany, llum no és la exaltació constant, no és la puresa forçada de les formes, llum no és Winckelmann, aquest està traumatitzat i no soporta res que no tengui un suposat equilibri. LA LLUM ÉS : allò que no volem veure. És l’alegria relaxada i sense esforç que surt a brillar quan hem acceptat tot el demés, quan ens adonem de que la foscor vertadera […]

Bruixes

Posted Leave a commentPosted in Escrits

FERIDA M’agaf una vida i la moc fins al final. Tu no saps el que vull dir. Juguem a joc, un joc de mal perquè amb farina t’embrutis els dits o amb l’agulla te’ls punxis. Beu la meva sang, com un verí, que bruixa sóc, i vull ser-hi. – I així va ser com van pintar les finestres, perquè no es vés que a dintre hi havia unes criatures ben diferents, a les narrades. Algunes embarassades, altres velles, que es reunien i feien pinya, per crear un espai, on expressar les ombres. I això sí, éren les bruixes.  – Quan vaig sentir la paraula “Bruixes”, se’m encengué un fil de guspira dintre els ulls. Vaig mirar al meu voltant, per veure parets blanques i res més. Parets blanques, són parets, en el món occidental. Però el fet diu, que per a bruixes, les parets blanques no són pas parets, no. Sinó finestres, perquè per tot veuen una possibilitat cap a la purificació, cap a la trasformació del propi ésser. – No estic aquí per culpar, ni jutjar, el que pugui haver passat a l’història, m’he cansat de rebutjar. Malgrat tot, seria per mi mortífer callar el dolor i la glòria, […]

Mel i sucre

Posted Leave a commentPosted in Escrits

Em sent bruta. Em sent una pepa somrient que es mira al mirall volent-se estimar. Forçant una mica més la màquina per agradar, ser amable. Qui estimaria un monstre? Però només així seria jo només així podria tornar al sol de l’infància Dubtes per tot arreu números que m’engoleixen mai és suficient calçons clars no tenc el que volia? Diners, un munt de xecs tot tirat pel terra escalant un infinit de sostre metalls rovellats enmig de niguls Ningú ho entendrà. Passatemps. Puta. Puta més que puta. Qui ets? Tu sí, jo no. Prima, perfecta, dona, esbelta. Carn. Pols. Qui ets? Encongeix una mica més la panxa. Carn, òs. Qui voldrà trescents grams? No m’he de desintegrar. Carn Òs Cos Melindros de sucre i parafines. Colònies màgiques. Fes-me tornar un producte de seda, de caramel fes-me bleda. Insípida, gastada. Fes-me tornar una desconeguda.

Besar La Terra

Posted Leave a commentPosted in Besar La Terra

Aquest llibre avui fa 2 anys de la seva primera presentació, i no ha fet res més que crèixer, aportar a la meva vida i ser un regal per a tots, tots els que em venen amb una rialla dient-me que els hi ha agradat, o publiquen parts o cites del llibre, de relats que els han cridat l’atenció o poemes que els han escarrufat. Tot això em fa sentir bé, i encaminada dintre del meu propòsit, que és expandir aquesta obra perquè més i més persones la puguin gaudir. Podeu trobar el meu llibre e Amazon A la pàgina web de l’editorial El pots comanar també a la teva llibreria més propera i en pocs dies t’arribarà, si t’agradaria que te’l envii o entregui a mà firmat serà un plaer ; A “Sobre Mi” tens el meu contacte. Una abraçada a totes 💗

Deixa que calli

Posted Leave a commentPosted in Escrits

A vegades després de mirar-te tant temps. Em venen flashos de tu. Com si la teva imatge s’hagués quedat impresa en els meus ulls. No només imatges però, també els sons, que remouen a mar, a estrelles fugaces d’agost, en una cançó. Fa fred. No, no m’escoltis, fa fred. Tanca la porta. El millor escrit vé d’aquesta i-raó, d’aquesta irracionalitat que surt de les entranyes quan et mir, quan em respons amb la mirada. No hi ha res com ta veu, no hi ha res que vibri més que la creu que dus posada dintre teu. Ets, remor de mar i sal. De vida i seda. Tu que em feres més enllà de paraules, amor. De paraules desgastades com amor, feres una màgia feresta que els hi tornà la vida. Ara restes, i em mires, aquí. I per molta gent que hi ha, només et veig a tu. I en silenci crido el nom amb el que vas venir a brillar, com jo he decidit venir per tu. Estirant-me al mateix llit on ara m’assec a escriure, amb la porta de la terrassa oberta, m’ets massa familiar com per no reconèixer el teu cant. Que m’entra m’encisa m’encanta d’encanteri. I […]