Escrits

Ambrosia

I ja m’és igual, el que pensin,
I ja m’és igual, qui ens mira,
Enmig del món ens obrim,
Com dues flors tendres.

Ens unim en veure’ns,
pel fil invisible;
que atravessa l’univers, i fort;
ens abraça.
Notam la calentor,
de sang, fluint davall la pell.

Tu i jo, només tu i jo,
som el centre del món.
Tot desapareix,
i gira al nostre voltant,
mentre ens besam,
ànsia de més…
T’agaf el cap per apropar-te més,
per enfonsar-te dintre l’ànima,
els teus llavis de mel,
carícia floral.

El raig de llum ens il·lumina,
segueix girant, rodant,
el món.
Et dic cap a dins,
i esque mai em basta,
és ambrosia.

El cos ansia, i respira,
tots els racons de pell.
El menjar dels déus ens fa inmortals,
no tenim pressa,
ens queda sempre;.
la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*