Quants somnis tenim dins un calaix?

Tot semblava ser la calma,
com si no hi hagués altre lloc on anar, però tot i així, estava corrent cap enlloc.

Fins que un dia els peus em van dir basta, tu no vas cap aquí, i vaig veure la veritat.
On podria haverme decepcionat de l’autoengany altre cop… però vaig pujar sobre d’un núvol per aixecar-me i obrir el calaix.
On resultava que havia guardat tots els meus somnis, els vertaders somnis que em durien el goig de viure.

Havia renunciat a ells sense tan sols adonarme’n, pensant que anava pel meu camí.

Però l’aigua dels meus somnis no ha estat mai casual: són les memòries de les paraules que no he dit, de les coses que no m’he atrevit a afirmar,
i rituals que no he gosat fer, tot per por al meu poder.

I totes aquelles coses que han quedat dins el calaix, ara tornen a ser aquí, i em deman si aquest cop tendré coratge per agafarles, per tirarme al buit que suposa acceptarme.

A mi, que no em puc enganyar.

Jo, que no puc renunciar més al que em pertany.

No comment yet, add your voice below!


Add a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *